Crítica del concert del McGill

Diari AVUI, 27/2/08

"Gegants de prop", Pere Pons

El bateria Guillermo McGill ha estat convidat a la Nova Jazz Cava cada vegada que ha enllestit un nou treball per posar-lo de llarg. La seva darrera obra era tan recent que la vigília del concert sortia de fàbrica en direcció al Vallès. Abans que arribés, però, els músics ja eren a l'escenari per oferir-nos un privilegiat tast. El quartet bàsic s'enriquia amb la guitarra flamenca de Josete i la veu i el ball d'Ana Salazar. La conjunció del toque amb les cordes elèctriques d'Israel Sandoval és un dels experiments reeixits d'aquesta proposta que creua amb naturalitat i bellesa una peça de Joe Zawinul amb una seguiriya, la delicadesa d'una coreografia jonda amb la intensitat del saxo de Martí Serra, la voluntat d'unes sonoritats properes amb la serenor i el mestratge del baix de Pep Cucurella. Una sort de contrastos que convergeixen en l'univers ric i poètic del bateria-compositor Guillermo McGill. El concert va deixar en l'aire una delicada atmosfera d'excel·lència i el disc, malauradament, va quedar-se en mans dels transportistes com si volgués confirmar el seu títol, Tan cerca (Contrabaix).

La segona part va mantenir el llistó amb quatre gegants comandats pel pianista Mariano Díaz i el seu enregistrament Plan B (Karonte). En l'alineació Perico Sambeat (saxo), Mario Rossy (contrabaix) i Marc Miralta (bateria), tres cracs en les arts del jazz des dels seus múltiples registres que van fer-nos sentir de ben a prop el seu mestratge

*

G. McGill Quartet / M. Díaz Quartet, FEST. JAZZ TERRASSA NOVA JAZZ CAVA. 23 DE FEBRER

Enllaç: http://paper.avui.cat/article//cultura//117599/gegants/prop.html

Actualització 10/4/2008: Ressenya del concert a B!Ritmos, escrita per Cándido Querol

McGuill, después de muchos años acompañando a Chano Domínguez en su trío, ahora busca propuestas inusuales, la anterior fue Oración Karonte 2004 trabajo sobre personajes que dejaron su huella en Sudamérica, ahora acompañado de Ana Salazar al baile y cante y “Josete” a la guitarra flamenca propone una fusión del flamenco con el jazz, Martí Serra (saxo tenor y soprano) no pudo evitar ganarse todo el fervor del público, quizás porque jugaba en casa o quizás porqué sopla como un tifón, fue el protagonista de la noche, junto a unas seguiriyas por parte de Ana, especiales en contenido visual y con un ritmo perfecto. Israel Sandoval a la guitarra eléctrica y Cucurella al bajo eléctrico, no lograron dejarse escuchar, McGuill es un compositor inquieto con un camino o muchos por definir.