Sala de premsa
Descàrregues / Downloads:
INFOmartiserra.zip (520KB): Dossier (català/castellano) + 2 fotos .jpg
Aparicions als mitjans i a internet:
- Crítiques del disc "Alguns moments bons"
- Crítica del concert al Zorrilla. J. C. Abelenda, Tomajazz.com (25/10/08)
- Crònica al diari El Punt del concert al Festival de Jazz de Barcelona (27/10/08)
- Crònica al diari El Punt de la gravació del disc en directe (18/04/08)
- Entrevista de Juan Carlos Abelenda a Tomajazz (02/09) NOVA!
- Reportatge al suplement "Culturas" de La Vanguardia: Pàgina 1 Pàgina 2
- Apunt al blog del Festival de Jazz de Barcelona (27/10/08)
- Apunt al blog del periodista Oriol Lladó (27/10/08)
- Apunt al blog de Pep Mita: "Martí Serra Rocks The House" (17/04/08)
"[Alguns moments bons] és una obra d'un considerable pes específic que ens descobreix un creador amb tots els ets i uts (...). Un àlbum de jazz en estat pur que traspua llibertat i fuig de modes i encasellaments (...). Suposa l'entrada de Martí Serra a la primera divisió creativa del jazz ibèric" (Karles Torra, revista Benzina)
"Un dels millors saxos tenor, no solament de Catalunya, sinó de tot l'Estat"
(Juan Carlos Abelenda, Tomajazz.com)
“Les dinàmiques que es generen entre aquest saxofonista badaloní i els dos músics del seu grup –Rai Ferrer al contrabaix i Xavi Maureta a la bateria–, és un dels grans puntals del jazz actual a Catalunya”. (Guillem Vidal, El Punt)
Text promocional:
Martí Serra, reconegut pel seu treball com a sideman en alguns dels grups de jazz més importants del país, presenta el seu esperat primer disc com a líder. Enregistrat en directe i presentat en el marc del Festival Internacional de Jazz de Barcelona, Serra ha volgut plasmar-hi la seva personal visió de la improvisació, on l’exhibició individual se supedita al resultat col.lectiu, i on la interacció entre els músics, les dinàmiques i la forma juguen un paper fonamental. La formació escollida, el trio, és una de les preferides d’aquest músic badaloní, que no amaga la seva admiració pels saxofonistes que han cultivat aquest format, des de Sonny Rollins fins a Brandford Marsalis, passant pel que va ser professor seu a Boston, George Garzone.
Altres:
